L’AUTOESTIMA EN NENS I NENES AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE

Per jueves, marzo 31, 2016 , , , , , ,


“Mama, avui a classe de matemàtiques el mestre a felicitat a la Marta perquè ha tret un 10 a l’examen, diu que és molt llesta i que així arribarà lluny. Després ha dit la meva nota, he tret un 4, i m’ha dit que com no treballi més no aconseguiré passar de curs. Sóc tonto mama, tu saps tot el que havia treballat les divisions, però mira, igualment he suspès.”

En diverses ocasions, els nens que presenten dificultats d’aprenentatge no són gaire reforçats pel seu esforç diari. Reben molt més critiques i menys felicitacions que la resta de companys. Es valora molt més la nota de l’examen, “el número” que el seu treball diari, fet que produeix en l’alumne una desmotivació cap a l’estudi. A més, com que es senten menys capaços consideren que no compleixen les expectatives de pares i/o mestres i per tant tenen més possibilitats de tenir una baixa autoestima i autoconfiança.
Tant com a pares o com a professionals de l’educació, tenim un paper important, ja que de la nostra manera d’actuar, dependrà en com es sent el nen. A continuació presentem una sèrie d’orientacions que en poden ser útils per a reforçar la seva autoestima tant a dintre de l’aula com a casa:

A CASA:
  • Hem d’acostumar-nos a felicitar-lo quan fa quelcom que estigui bé o que ens agradi.
  • Hem de procurar destacar sempre els aspectes positius.
  • Per a que es senti capaç i important a casa, hem de donar-li responsabilitats, demostrar-li que confiem amb ell, partint de tasques senzilles i a mesura que augmenti la seva capacitat, anar augmentant el grau de dificultat.
  • Podem utilitzar un sistema de recompenses per a quan realitzi la tasca correctament. L’economia de fitxes ens serà de gran utilitat, el nen anirà aconseguint punts segons els seus èxits que seran intercanviables per premis que el puguin motivar. Els premis no han de ser materials exclusivament.
  • Hem de recordar-li contínuament els seus punts forts, ja bé sigui a l’escola, com als esports, com a les activitats artístiques.
  • Cal que els animem en qüestions que li resulten una mica més complicades.
  • Hem de confiar amb ell.
  • Hem de centrar-nos més en els processos que en la meta, felicitant i reforçant cada pas que finalitzi dins d’una mateixa tasca.

A      A CLASSE:
  •        Totes de les recomanacions anteriors, són igualment aplicables a l’aula per part de l’equip docent.
  •        Dir les notes en veu alta davant de tots els nens, per a alguns nens es productiu, però per a altre no, perquè genera desmotivació i frustracions cap a l’aprenentatge a més de fomentar les comparacions dolentes amb els companys. Hem d’evitar les comparacions amb els seus iguals.
  •        Per a que l’alumne no associï la correcció d’una tasca amb un fracàs, aquestes, s’han de fer en privat. Corregir en públic causa humiliació, que pot derivar en burles dels companys i com a conseqüència una baixa autoestima.
  •        Fomentar el treball en equip a l’aula genera que tots junt cooperen per aconseguir dur a terme la tasca, uns ajudin als altres i així tots ens sentim útils.
  •        El mestre o la mestra ha de reforçar positivament a tots els alumnes, quelcom que facin bé, ha d’anar acompanyat d’un reforçament.
  •        Cal mantenir contacte visual amb ell per a demostrar-li que ens importa.


“La satisfacció de la necessitat d’autoestima condueix a sentiments d’autoconfiança, valia, força, capacitat i suficiència, de ser útil i necessari en el món.”                                                                                      (Abraham Maslow)

MARIA MOLLÀ SERRADELL | PSICOPEDAGOGA

0 comentarios